Historicament, trobem una evolució de la concepció que passa per diferents estats que defineixen la forma d’actuar i considerar les persones:
1r- Assimilació: on el ser diferent implica un problema social
2n -Integració: les majories tracten de beneficiar les minories oferint espais comuns però encara acceptant les condicions majoritàries.
3r- Pluralista: es reconeix la diferència com un valor i es tracta de conviure en espais en comú però separats per característiques diferents.
4rt- Intercultural: on es troben totes les diferències entre si, conviuen i s’ enriqueixen.
Aquesta última concepció és la que proposa el model d’ educació inclusiva. És un concepte més ampli que el d’ integració i té un punt de partida diferent, ja que planteja que tots els nens i nenes d’una comunitat aprenguin junts independentment de les seves condicions personals, socials o culturals. L’ educació inclusiva exigeix abandonar els models competitius i classificatoris tradicionals i adoptar models de cooperació, recolzament i valoració de qualitats úniques i pròpies de cada individu.
És una utopia? El proper dilluns dia 15 de desembre comentarem les feblesses i fortalesses de l'educació inclusiva al debat de S.F.E. Vosaltres que opineu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada