La reconversió de l'ofici d'educar

Un llibre molt recomanable.
"Malauradament, avui encara es pot fer l’acudit fàcil que amb institucions i metodologies inventades al segle XIX, professionals del segle XX intenten educar ciutadans i ciutadanes del segle XXI. El sarcasme de l’acudit apunta a un fet que ens sembla innegable: cal fer un esfoç important d’actualització, d’eliminació d’anacronismes, en la manera d’entendre i practicar l’educació dels infants, dels nois i de les noies. I els riscs de no fer-ho són importants.”
Francesc Carbonell i Danilo Martuccelli

Escola nova

Analitzant l'últim treball  he pogut revisar conceptes que havia observat i que em semblen molt interessants. El treball repassava l'escola nova a través dels 30 punts de Ferriere.

 Ferriere no va ser tant important per la seva pedagogia però si ho va ser pel text Treinta principios de las escuelas nuevas. Entre tots ells he trobat idees molt interessants com les següents:

-L’escola nova es un laboratori de pedagogia pràctica; prova l’ eficàcia de les innovacions, crea estratègies segons les necessitats.

-L’ escola nova estimula en les nens treballs lliures; desenvolupament dels gustos individuals i de la iniciativa i l’elecció.

-L’escola nova entén per cultura general el cultiu del judici i la raó; observació, hipòtesis, verificar i la capacitat d’extreure de l’entorn els elements per desenvolupar-se.

-L’escola nova estableix el programa sobre els interessos espontanis del nen, contemplant les diferents etapes.

-L’escola nova proposa el treball col·lectiu dels alumnes; posades en comú, contrastacions... entre d’altres.

Educació per a tots i totes

Llegint un llibre sobre reflexions y vivències en torn a l'educació (La emoción de educar) he descobert la CME i els seus objectius.
La Campaña Mundial por la Educación (CME) va sorgir com un moviment de la societat civil per donar seguiment als 6 objectius d’Educació per a Tots i Totes (EPT) acordats pels participants en el Fòrum Mundial sobre l’Educació, celebrat a Dakar, Senegal, l’abril del 2000.
La CME considera que l’educació és:
-Un valor en sí mateixa perquè és un dret de totes les persones, reconegut en la   Declaració Universal dels Drets Humans.
-Imprescindible per lluitar contra la pobresa i aconseguir un desenvolupament sostenible.
-Una responsabilitat fonamental dels Estats.
-Una meta que es pot assolir si els governs tenen voluntat política i mobilitzen els recursos necessaris.

L’educació és un dret fonamental, i és imprescindible per trencar el cercle de la pobresa. Actualment hi ha 69 milions de nens i nenes sense escolaritzar i 759 milions de persones adultes que no tenen competències bàsiques de lectura.
La Campanya Mundial per l’Educació (Global Campaign for Education) és una coalició internacional formada per ONG, sindicats de l’entorn educatiu, centres escolars i moviments socials de signe molt divers. Tots coincideixen a reclamar l’acompliment íntegre dels compromisos de la “Cimera de Dakar” (Senegal) de l’any 2000, on la comunitat internacional es va comprometre a garantir l’accés a una educació de qualitat per a tots i totes abans de l’any 2015. Ens anem apropant a aquest any, per aquest motiu cal seguir actuant.

“Las necesidades básicas de aprendizaje abarcan tanto las herramientas esenciales para el aprendizaje como los contenidos básicos del aprendizaje necesarios para que los seres humanos puedan sobrevivir, desarrollar plenamente sus capacidades, vivir y trabajar con dignidad, participar plenamente en el desarrollo, mejorar la calidad de vida, tomar decisiones fundamentadas y continuar aprendiendo.”
(Declaración Mundial sobre Educación para Todos,Artículo 1, párrafo 1).



Us passo el link del seu bloc!

La mà o l'escola?

Acabo d'arribar a la universitat. Quan feia l'ultim esforç de la pujada que ens porta a Blanquerna, m'he creuat amb una mare discutint amb el seu fill a la porta de l'escola. El nen no tenia més de 3 anys. La mare estava empipada perquè el nen no volia donar-li la mà per tornar a casa. Just al moment que jo passava vora ells la mare ha dit amb un to greu:
- Si no em dones la mà, tornes al cole amb la senyoreta! i ja saps... tu mateix!
En pocs mots, ha amenaçat a l'infant amb tornar-lo a l'escola si no li feia cas. Aquesta mare deu pensar que l'escola és un lloc horrible amb el que amenaçar els seus fills? és un càstig? és avorrida? és un lloc on l'infant no li agradaria quedar-se?
El nen ràpidament ha donat la mà a la mare i han marxat sense parlar. Per la cara que ha posat el nen, crec que ho ha aconseguit, el nen ha sentit l'escola i la mestra com un càstig.

Recull

Avui he recordat la lectura que vaig fer de va de mestres. M' agradaria anomenar algunes frases que em van interpel·lar i que resumeixen bastant bé les conclusions que vaig extreure del text:

“ A la nostra feina també sembrem, però no sabem quan collirem ni què collirem”

“L'ofici de mestres exigeix una acció reflexiva. Una acció prenyada de pensament i un pensament íntimament lligat a l' acció”

“Els grans pedagogs són persones que accepten el repte de pensar i d' actuar de manera diferent a l' oficialment establerta”

“Val més el petit pas que fa tot un equip, que no la gambada solitària d' algun dels seus components”

“Som diversos, però ho som en un grup, en el marc d' una societat i d' una cultura”

“ És més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses”

“ Tanquem les finestres que deixen passar la incertesa, l' angoixa i la inseguretat... i obrim les finestres que ens porten un nou clima de confiança i de consciència”

“ Promoure la intel·ligència és desvetllar l' hàbit de preguntar-se per què les coses són com són i si no podrien ser d' un altra manera”

“Als mestres ens cal recordar que l' educació no ha de ser per a la societat actual, sinó per a una societat millor.” 

“ Per nosaltres crisi és sinònim de canvi, de moviment, de capacitat d' innovar i de renovar”

“ Un bon mestres ha de vibrar davant dels seus alumnes”

“ Els processos uniformes desvirtuen la realitat”

“ La decència consisteix en tractar les persones com a persones.”

“ Pensem que aquesta es la veritable saviesa: saber formular la pregunta necessària i saber formular-la bé.”

Rosa Sensat

L' associació Rosa Sensat va ser referència als anys 60 dels moviments de mestres que volien una escola catalana i renovada, va crear la primera escola d' estiu per a mestres proposant una formació i una implicació diferent de la que hi havia fins al moment. Als anys 70, aquesta escola d' estiu va ser un referent per a que sorgissin altres associacions de mestres que en la etapa final franquista reagrupaven també altres reivindicacions, sempre parlant d' una escola pública i de qualitat. Als anys 80 ja existien altres moviments de renovació pedagògica que havien anat sorgint territorialment. Tots aquest grups es van federar formant  la FMRP.

Mobilitza't!

Avui dia 14, a Barcelona, Plaça St. Jaume a les 17,30H hi ha concentració en contra de les retallades als serveis públics. Molts mestres que defensen l' escola pública, de qualitat  i les condicions laborals dignes es trobaran aquesta tarda per defensar també els seus drets. Com a futur mestre, potser t' interessa...

14-D: Per què ens hem de mobilitzar ?

Per què ens de mobilitzar...?: 

Perquè JA hem perdut el 20% de poder adquisitiu.

Perquè no sabem quants interins més es quedaran sense feina.

Perquè ens volen deixar de pagar els sexennis o estadis.

Perquè ens volen deixar de pagar l’import del complement específic a les dues 
pagues de juny i desembre.

Perquè ens volen  deixar de pagar el 100% del sou quan estem de baixa per
 malaltia.

Perquè ens volen deixar de pagar el 100% del sou durant el primer any de
 reducció de jornada per cura de fill.  

Perquè ens volen suprimir definitivament el fons d’acció social.

Perquè ens volen deixar de fer  la seva aportació al nostre pla depensions.

Perquè no volen convocar oposicions ni treball estable  

Per dignitat

 I per tot el que encara ens amaguen..

Mestres novells

La primera conferència de la Setmana d'Activitats Extraordinària va ser la dels mestres novells. Tres mestres que feia molt poc que exercien ens van explicar com havien estat les seves primeres experiències com a mestres davant de l'aula real.

La primera noia que va parlar va ser  la Laura, que abans havia estudiat sociologia i més tard havia deixat la feina i fet grans esforços per tal d'acomplir el seu desig vocacional, ser mestre. La Laura va parlar de la diferència entre ser i fer de mestre i va posar l'accent en la idea de que ens formem contínuament i no hem de deixar d'aprendre mai. Va proposar que aprofitéssim les pràctiques al màxim per tal de veure escoles de diferents característiques i a través d'això crear-se un estil i un encaix entre teoria i pràctica propis. Aconsellava que no ens deixéssim vèncer amb el primer impacte de la realitat i aconseguíssim aquest diàleg entre teoria i pràctica recuperant les coses que havíem après a la facultat.

La Laura va parlar de les realitats complexes amb que s'havia trobat: immigració, famílies castellanoparlants, absentisme, claustres inestables, nouvinguts molt acabats d'arribar, nens i nenes d'educació especial... i com aquestes l'havien fet reaccionar convertint-se en un repte que l'estimulava a trobar solucions. Va proposar que ens construíssim la nostra pròpia manera de fer, creant estratègies segons el que ens anem trobant. Sobretot va aconsellar provar; canviar d'estratègies i va llegir una frase molt interessant: “ Si t'equivoques, corregeix; si l' encertes, millora”.

Santa Coloma conviu

La meva ciutat és Santa Coloma de Gramenet. A Santa Coloma som més de 124.000 habitants. Si fem quatre parts aproximadament iguals de la població, tenim que n’hi ha una de nascuts aquí, una altra de la resta de Catalunya, una tercera d’una altra comunitat autònoma i, finalment, una darrera part ha nascut a l’estranger. I això és així perquè la nostra ciutat ha estat i és una ciutat acollidora i oberta gràcies a la immigració de diferents punts de l’Estat espanyol, arribada a la segona meitat del segle xx, i s’ha consolidat ens els últims anys amb persones de 118 països, la qual cosa ens fa una de las poblacions que gaudeix de més varietat i riquesa cultural. En l’actualitat es corre més risc de situar persones, ja de per si més vulnerables econòmicament i socialment, en processos d’exclusió social, al mateix temps que es justifiquen actuacions discriminatòries per raons d’origen. És per això que un grup d’organitzacions de la ciutat hem acordat constituir un fòrum comú d’intercanvi d’idees i promoció de la incidència política, al qual hem anomenat «Santa Coloma Conviu». Atenent el fet que la discriminació opera a diferents nivells, la qual cosa implica també diversos graus d’intensitat i de vulneració de drets, requereix diferents tipus d’actuació per superar-les. La nostra proposta és d’acció des de dos fronts, en primer lloc mitjançant la promoció de la incidència política que aconsegueixi que les administracions assumeixin la seva responsabilitat de «no fer mal, protegir, respectar i reparar», i en segon lloc constituint un fòrum ciutadà on els col·lectius socials i la ciutadania aportin les seves idees per millorar les condicions de convivència als nostres barris.
Us deixo el link! 

 

Nous paradigmes...

De recordar... a crear

Les habilitats del pensament són fonamentals. Molts dels coneixements que ensenyarem quedaran obsolets en alguns anys. En canvi, les habilitats del pensament, un cop s'han adquirit romandran amb els nostres infants tota la seva vida. Repassant les d'ordre inferior trobem la primera de totes:  recordar.
Fa poc, algú ens va explicar d'on provenia, etimològicament, la paraula recordar. Del mot llatí recordari.  Re(nou)- cordis(cor), tornar a passar pel cor. És una imatge preciosa que explica molt bé el fet de portar quelcom a la memòria. Tornar a reviure, i sentir, quelcom.
Començar recordant, comprenent i acabar creant! Un procés meravellós!

Tots els nens poden ser Einstein si els motives

Fernando Alberca és professor de secundària a Còrdova i va protagonitzar La Contra de ‘La Vanguardia’ del passat 27 de setembre. Entre d’altres, Alberca apunta a l’entrevista que ”el quocient d’intel·ligència és innat, roman inalterable… i no serveix per a res. El determinant és la motivació!”. Analitzant el model educatiu actual, critica un fet: “l’escola posa el focus a la sanció, fomenta la por a l’error. Hauria de fer-ho en l’encert”.

En aquest sentit, assenyala que ”la nostra escola sembla renyida amb la intel·ligència. És impossible que hi hagi un 30% de babaus! Desconfiem dels alumnes, els eduquem per evitar el fracàs i no per tenir èxit”

Us deixo el link de l'entrevista: 

 http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110927/54221476661/todos-los-ninos-pueden-ser-einstein-si-los-motivas-bien.html

Cap a una escola inclusiva

Els últims projectes per entregar parlen sobre l'educació inclusiva, la meva reflexió es basa en que tot i existir el dret a una educació inclusiva, la realitat es un altra: incompliment, retallades als suports que ho permeten...

Podem pensar que “ tota crisi és una oportunitat” i anar cap a la reflexió-acció de la que parlava el pedagog John Elliot i reinventar, un cop més l’ escola. Una escola que aculli a tots els infants i que els ofereixi una educació de qualitat. Com diu Jordi Collet, a l’ article Educació eficaç o educació intel·ligent? ( Guix356, 2009), “Una educació intel·ligent (un autèntic canvi cultural) té condició de possibilitat i per base el treball educatiu en xarxa en el desplegament progressiu de les lògiques i les dinàmiques a l’ aula, del claustre, de l’escola, de les relacions amb els serveis educatius, amb les famílies, amb el lleure, amb l’ esport, amb el govern local...”

La xarxa és el reconeixement de la complexitat social i de la complexitat a l’hora d’educar a l’aula. Podem entendre que l’escola, com tota realitat social, sempre està en construcció i que per tant, podrà respondre a unes altres lògiques i finalitats i fer-ho amb exit, a través del treball en xarxa i d’una estructura cooperativa a l’escola, on els alumnes s’ ensenyin entre ells, participin en les decisions, es fonamenti l’ajuda mútua i l’avaluació sigui d’ equip.

Debats...

Inclusió

Historicament, trobem una evolució de la concepció que passa per diferents estats que defineixen la forma d’actuar i considerar les persones:

1r- Assimilació: on el ser diferent implica un problema social

2n -Integració: les majories tracten de beneficiar les minories oferint espais comuns però encara acceptant les condicions majoritàries.

3r- Pluralista: es reconeix la diferència com un valor i es tracta de conviure en espais en comú però separats per característiques diferents.

4rt- Intercultural: on es troben totes les diferències entre si, conviuen i s’ enriqueixen.

Aquesta última concepció és la que proposa el model d’ educació inclusiva. És un concepte més ampli que el d’ integració i té un punt de partida diferent, ja que planteja que tots els nens i nenes d’una comunitat aprenguin junts independentment de les seves condicions personals, socials o culturals. L’ educació inclusiva exigeix abandonar els models competitius i classificatoris tradicionals i adoptar models de cooperació, recolzament i valoració de qualitats úniques i  pròpies de cada individu.

És una utopia? El proper dilluns dia 15 de desembre comentarem les feblesses i fortalesses de l'educació inclusiva al debat de S.F.E. Vosaltres que opineu?

No a les retallades

Aquests dies, després de les eleccions, he pensat molt en com ens afecten les polítiques que van exercint els partits que van arribant al poder. Seria tant important que a l'hora de votar  es tingués en compte quines són les polítiques socials que ens afavoreixen! No podem deixar que els rics es tornin més rics i els pobres més pobres!
Defensem els nostres drets! Defensem l'escola i la sanitat publiques i de qualitat!

Itaca

M'agradaria presentar-vos l'associació on treballo: Itaca. És una associació educativa, reconeguda com a Entitat d' utilitat pública. Treballa a l'Hospitalet del Llobregat per acabar amb l’exclusió social, per donar oportunitats a la infància, contribuir a la eradicació de la pobresa infantil  i  intentar garantir un creixement integral del infant. per a que aquest pugui rebre l’atenció necessària que requereix, adaptant-se a les necessitats de la societat canviant, a les demandes implícites de les nostres famílies i dels nostres infants. Entre altres projectes que duu a terme Itaca trobem: l' espai familiar, projecte clau, centre obert, centre diari i Inserjove.Som un equip jove d'educadors i altres figures que treballem en xarxa dins l'associació i amb altres serveis ( SS.SS, tutors, famílies, psicopedagogs, teixit associatiu...) Podeu trobar el link de la web a la barra lateral!

Imaginar

Aquests dies hem estat parlant molt de contes i rondalles. La seva funció és que l' infant posi en marxa la seva imaginació  recreant una història. Recordo els contes que escoltava quan era petita. Jo i el meu germà escoltàvem al tocadiscs contes i rondalles de tot tipus, narrades, cantades, amb mil personatges i rols atractius. Recordo sobretot les d'en Xesco boix, les de col.lecció "cuentacuentos"i les que ens narrava la meva tieta àvia. El fet  que la història fos narrada, ens permetia imaginar i tenir les imatges, mai vistes, de princeses, palaus, bruixes i nans.
Actualment, la imaginació i l' acte creatiu que permeten els contes  no es valora gaire. Les històries que arriben ara als nostres infants contenen sempre una part visual molt potent, actualment molts contes i rondalles són vistes a través de vídeos i pantalles digitals de tot tipus. Allò que abans era un acte auditiu que feia imaginar, és ara un acte més contemplatiu: contes plens de colors i imatges que limiten al nen a l'hora d'imaginar i recrear la seva pròpia visió de la història. No hi ha tant lloc per a la imaginació.
Molts infants, dibuixarien els personatges, tal i com els han vist dibuixats, no com els haurien pogut imaginar. El conte perd la seva funció si és narrat amb una part visual tant contundent? Deixem menys espais perquè els infants puguin imaginar? o senzillament la funció dels contes amb imatge i moviment és un altra?

 

Resocialització i reaprenentatge

Vaig llegir un article que em va cridar l'atenció i em va agradar molt, ja que parlava sobre la formació dels mestres. L'article comentava que, com a mestres, tenim unes idees pròpies i individuals sobre què és l’educació ( ensenyament,matèries, avaluació, disciplina, relacions pedagògiques...),la societat( la personalitat humana,valors, criteri, prioritats...) i la cultura (situació del món, política, democràcia...)

Aquestes idees  són fruit del bagatge propi i individual ( coneixements , creences, evidencies, experiències...) i les tenim interioritzades.És difícil doncs, canviar la concepció d’ aquestes idees ja assimilades. Cal iniciar un procès de resocialització i reaprenentatge.

Resocialitzar-se per tal de ser conscient del teu procés de socialització i replantejar-te’l durant la formació com a educador  per evitar la reproducció de pràctiques no reflexionades.

Donava alguns consells per ajudar a la resocialització:

.Observació interior

.Presa de consciència del propi bagatge ideològic i cultural

.Intercanvi d’ opinions i experiències

.Contrastar amb les aportacions científiques.

.Donar importància a altres coneixements teòrics i/o pràctics no convencionals.

.Que les pràctiques estiguin ben planificades i supervisades.

Reaprendre per tal de ser conscient dels propis coneixements i replantejar-te la manera de transmetre’ls. No n’ hi ha prou amb saber-ne més que l’ alumne.

Cal reassimilar els coneixements propis de tal manera que l’infant els pugui contextualitzar  i li siguin útils. Per aquesta raó cal tenir en compte les tres dimensions del saber: educativa, social i cultural,

ja que els continguts sense context no seran útils.

Triar la vida

M’ agrada la concepció que té l’ Alexandre Jollien  de com ha de ser el mestre i l’ escola actual . A la conferència que va fer a Blanquerna, defineix la nostra professió com una responsabilitat bonica.  "L’educació ideal ha de sortir del diàleg, però aquest, molts cops troba obstacles i això requereix un esforç."

El primer deure d’ un mestre és fer veure com d’ important és aquest esforç, fer veure què aporta l’educació i la culturització. La importància d’ exigir, de fer un esforç per a obtenir uns resultats. És a dir, la importància de la motivació i de conèixer els objectius i les necessitats. El diàleg, la confiança i l’exigència són la base d’ un bon educador.

Saber fer veure que s’ ha de seguir lluitant, trobar el mètode i les adaptacions necessàries per tal de poder fer-ho. Saber transmetre la idea de que cal ser conscient de les pròpies dificultats, demanar ajuda i promoure la col·laboració ( entre companys, educadors, família...)

Per tant, fer una reflexió i saber que, com diu en Jollien, cada esdeveniment pot ajudar a construir, a escollir allò que ens fa viure, a triar la vida.

Dia universal de l' infant

Avui es commemora l' aprovació de la convenció dels drets dels infants, que fixa 54 articles per protegir els menors. Es va aprovar el 1989 i avui, 22 anys després, encara n'hi ha molts que s'incompleixen...
La convenció recull drets bàsics, com el dret al joc,  a la supervivència i a l' educació i demana que escoltem i deixem participar els infants.

Va de Mestres

Una de les idees que m'ha semblat més interessants del llibre "Va de mestres" ( Jaume Cela i Juli Palou, 2004) és la importància del treball en xarxa i de coordinació dels diferents espais que intervenen en l' educació de l' infant. Actualment entenem educació com quelcom més obert i en l' àmbit de la reflexió. Aquesta reflexió pedagògica ens porta a observar la societat, la família, l' entorn de l' infant. Això ens fa veure com d' important és tot allò que al nen se li presenta com una oportunitat per aprendre, vingui d' on vingui aquest aprenentatge. Si tenim una visió global d' educació, sabrem que l' educabilitat del nen permet que tot allò que viu, l' influeix a l' hora de construir-se. Per tant, haurem de tenir en compte que fora de l' escola l' infant també estarà en contacte amb altres experiències que li generaran aprenentatges semblants als de l' escola. Hem d' estar oberts a aquesta possibilitat, és més, ho hem de veure com una oportunitat per a l' infant de rebre més suport i inclús punts de vista diferents, per tant més riquesa. Tot això, sempre pensant que aquestes extraescolars no li siguin contraproduents, influint negativament, no deixant temps per a ell mateix; jugar, temps lliure...Tot això no ha de suposar una angoixa ni una agenda repleta de l' infant.

Crec que crear punts de trobada entre tots aquest factors, és una decisió encertada. Treballar en xarxa des de l' escola amb l' entorn del nen, sigui esplai, cau, escola de música, Serveis Socials, psicòlegs o logopedes  sembla un bon intent de saber en quin punt es troba l' infant i com poder cobrir les seves necessitats. També permet detectar a temps canvis en l' entorn que el puguin afectar. A la vegada, això permet ampliar altres aspectes que potser no s' han pogut treballar o que caldria treballar més, fent una repartició per tal que no es trepitgin les iniciatives o intervencions respecte el nen.

El projecte que coordino n' és un bon exemple, Inserjove ofereix un acompanyament a la inserció sociolaboral. Molts dels joves són derivats pels SS.SS. al nostre servei, i fem coordinacions constants per tal de poder fer un seguiment acurat, sobretot amb joves en situació de risc d' exclusió o vulnerabilitat. Aquests acords ens permeten treballar totes les competències del jove. Tot allò que queda fora de l' abast, per falta de temps o atenció, ho treballem nosaltres a Inserjove i alhora SS.SS. ens fa el suport i assessorant en quant a deteccions i situacions noves dels casos. També ajuda el treball entre projectes que ens permet derivar joves o infants als diferents projectes de l' associació educativa. Per tant, és molt interessant aquesta coordinació en xarxa. Però sempre hem de tenir en compte quin és el paper de l' escola. Aquest tipus de treball en xarxa és eficient i permet arribar a tots els aspectes, però en el cas d’algunes escoles i tenint en compte el volum de nens i els continguts, aquest treball en xarxa a vegades es limita a allò més prioritari: coordinació amb altres especialistes o experts: SS.SS, psicopedagogs, psicòlegs, psiquiatres per tal de fer un traspàs d' informació i poder atendre millor les individualitats.

Allò més interessant, però, és el fet d' estar obert i crear més oportunitats, de conèixer, de saber, de reflexionar...

Treball digne!

Després d’anys de molta feina i poc reconeixement, a la fi, el personal vetllador  dels centres públics s'ha organitzat. Amb l' ajuda de CCOO es presentarà una llista i es convocaran eleccions per formar un comitè d'empresa. És una tasca difícil degut a la inestabilitat que provoca el fet que cada any entri a subhasta  l'organització d'aquest col.lectiu i es cedeixi la gestió a l' empresa que suposi menys cost al departament. Aquest fet, fa difícil les reivindicacions dels vetlladors/es, que han de treballar desvinculats de l' empresa que s'en encarrega, ja que aquesta  canvia constantment i no pot atendre mai els seus dubtes i/o demandes.  Els  meus ex-companys vetlladors segueixen ocupant llocs que no els pertoquen, fent d'educadors amb un sou de vetllador, acceptant responsabilitats que no els corresponen i sense els augments de sou pertinents de cada any. Per pròpia experiència, puc dir que es fa  difícil la comunicació amb l’empresa des de la contractació fins la finalització del contracte. Les empreses a càrrec no s' ocupen del personal; ni atenció, ni formació, ni compromís...

Tots aquests fets i molts d' altres han estat la raó per començar a organitzar-se i lluitar pels drets d' uns treballadors competents i compromesos amb la seva feina.Fruït d’ aquesta organització són la plataforma i les primeres Jornades per al Personal Vetllador en centres públics on s’ han creat grups de treball per a definir i començar a organitzar-se plegats.  Els meus ex-companys tenen tot el meu recolzament:

 

El personal “vetllador” dels centres educatius públics volem manifestar:

- Què la nostra feina diària permet que centenars d’alumnes amb diferents tipus de discapacitat puguin rebre la seva educació dins de l’escola ordinària.

- Que se'ns contracta per hores d'atenció directa a l'alumnat, sense cap hora de coordinació, preparació o formació.

- Que les nostres tasques no estan clarament especificades enlloc.

- Que al Departament d'Ensenyament no li preocupa gens la nostra situació i l'únic que l'interessa és que siguem una bona i barata mà d'obra.

- Que realitzem les mateixes tasques que el personal “auxiliar d'educació especial”, contractat directament pel Departament d'Ensenyament, però nosaltres som subcontractats a través d'una empresa privada.

- Que el nostre salari és molt inferior al que cobraríem de ser contractats directament pel Departament d'Ensenyament.

- Que no tenim dret a la formació ofertada pel Departament d'Ensenyament.

- Que el servei surt a concurs cada any, amb el què contínuament patim canvis organitzatius, de relació amb la nostra empresa, etc.

- Que la nostra salut laboral no es vigila pel Servei de Prevenció del Departament d'Ensenyament.

Iniciant la descoberta

Benvingut o benvinguda al bloc!
Aquest és un espai on compartir les curiositats i els descobriments de la gran aventura de tafanejar, formar-se i reciclar-se com a educador.
Comparteix al bloc les teves troballes!