Imaginar

Aquests dies hem estat parlant molt de contes i rondalles. La seva funció és que l' infant posi en marxa la seva imaginació  recreant una història. Recordo els contes que escoltava quan era petita. Jo i el meu germà escoltàvem al tocadiscs contes i rondalles de tot tipus, narrades, cantades, amb mil personatges i rols atractius. Recordo sobretot les d'en Xesco boix, les de col.lecció "cuentacuentos"i les que ens narrava la meva tieta àvia. El fet  que la història fos narrada, ens permetia imaginar i tenir les imatges, mai vistes, de princeses, palaus, bruixes i nans.
Actualment, la imaginació i l' acte creatiu que permeten els contes  no es valora gaire. Les històries que arriben ara als nostres infants contenen sempre una part visual molt potent, actualment molts contes i rondalles són vistes a través de vídeos i pantalles digitals de tot tipus. Allò que abans era un acte auditiu que feia imaginar, és ara un acte més contemplatiu: contes plens de colors i imatges que limiten al nen a l'hora d'imaginar i recrear la seva pròpia visió de la història. No hi ha tant lloc per a la imaginació.
Molts infants, dibuixarien els personatges, tal i com els han vist dibuixats, no com els haurien pogut imaginar. El conte perd la seva funció si és narrat amb una part visual tant contundent? Deixem menys espais perquè els infants puguin imaginar? o senzillament la funció dels contes amb imatge i moviment és un altra?

 

Resocialització i reaprenentatge

Vaig llegir un article que em va cridar l'atenció i em va agradar molt, ja que parlava sobre la formació dels mestres. L'article comentava que, com a mestres, tenim unes idees pròpies i individuals sobre què és l’educació ( ensenyament,matèries, avaluació, disciplina, relacions pedagògiques...),la societat( la personalitat humana,valors, criteri, prioritats...) i la cultura (situació del món, política, democràcia...)

Aquestes idees  són fruit del bagatge propi i individual ( coneixements , creences, evidencies, experiències...) i les tenim interioritzades.És difícil doncs, canviar la concepció d’ aquestes idees ja assimilades. Cal iniciar un procès de resocialització i reaprenentatge.

Resocialitzar-se per tal de ser conscient del teu procés de socialització i replantejar-te’l durant la formació com a educador  per evitar la reproducció de pràctiques no reflexionades.

Donava alguns consells per ajudar a la resocialització:

.Observació interior

.Presa de consciència del propi bagatge ideològic i cultural

.Intercanvi d’ opinions i experiències

.Contrastar amb les aportacions científiques.

.Donar importància a altres coneixements teòrics i/o pràctics no convencionals.

.Que les pràctiques estiguin ben planificades i supervisades.

Reaprendre per tal de ser conscient dels propis coneixements i replantejar-te la manera de transmetre’ls. No n’ hi ha prou amb saber-ne més que l’ alumne.

Cal reassimilar els coneixements propis de tal manera que l’infant els pugui contextualitzar  i li siguin útils. Per aquesta raó cal tenir en compte les tres dimensions del saber: educativa, social i cultural,

ja que els continguts sense context no seran útils.

Triar la vida

M’ agrada la concepció que té l’ Alexandre Jollien  de com ha de ser el mestre i l’ escola actual . A la conferència que va fer a Blanquerna, defineix la nostra professió com una responsabilitat bonica.  "L’educació ideal ha de sortir del diàleg, però aquest, molts cops troba obstacles i això requereix un esforç."

El primer deure d’ un mestre és fer veure com d’ important és aquest esforç, fer veure què aporta l’educació i la culturització. La importància d’ exigir, de fer un esforç per a obtenir uns resultats. És a dir, la importància de la motivació i de conèixer els objectius i les necessitats. El diàleg, la confiança i l’exigència són la base d’ un bon educador.

Saber fer veure que s’ ha de seguir lluitant, trobar el mètode i les adaptacions necessàries per tal de poder fer-ho. Saber transmetre la idea de que cal ser conscient de les pròpies dificultats, demanar ajuda i promoure la col·laboració ( entre companys, educadors, família...)

Per tant, fer una reflexió i saber que, com diu en Jollien, cada esdeveniment pot ajudar a construir, a escollir allò que ens fa viure, a triar la vida.

Dia universal de l' infant

Avui es commemora l' aprovació de la convenció dels drets dels infants, que fixa 54 articles per protegir els menors. Es va aprovar el 1989 i avui, 22 anys després, encara n'hi ha molts que s'incompleixen...
La convenció recull drets bàsics, com el dret al joc,  a la supervivència i a l' educació i demana que escoltem i deixem participar els infants.

Va de Mestres

Una de les idees que m'ha semblat més interessants del llibre "Va de mestres" ( Jaume Cela i Juli Palou, 2004) és la importància del treball en xarxa i de coordinació dels diferents espais que intervenen en l' educació de l' infant. Actualment entenem educació com quelcom més obert i en l' àmbit de la reflexió. Aquesta reflexió pedagògica ens porta a observar la societat, la família, l' entorn de l' infant. Això ens fa veure com d' important és tot allò que al nen se li presenta com una oportunitat per aprendre, vingui d' on vingui aquest aprenentatge. Si tenim una visió global d' educació, sabrem que l' educabilitat del nen permet que tot allò que viu, l' influeix a l' hora de construir-se. Per tant, haurem de tenir en compte que fora de l' escola l' infant també estarà en contacte amb altres experiències que li generaran aprenentatges semblants als de l' escola. Hem d' estar oberts a aquesta possibilitat, és més, ho hem de veure com una oportunitat per a l' infant de rebre més suport i inclús punts de vista diferents, per tant més riquesa. Tot això, sempre pensant que aquestes extraescolars no li siguin contraproduents, influint negativament, no deixant temps per a ell mateix; jugar, temps lliure...Tot això no ha de suposar una angoixa ni una agenda repleta de l' infant.

Crec que crear punts de trobada entre tots aquest factors, és una decisió encertada. Treballar en xarxa des de l' escola amb l' entorn del nen, sigui esplai, cau, escola de música, Serveis Socials, psicòlegs o logopedes  sembla un bon intent de saber en quin punt es troba l' infant i com poder cobrir les seves necessitats. També permet detectar a temps canvis en l' entorn que el puguin afectar. A la vegada, això permet ampliar altres aspectes que potser no s' han pogut treballar o que caldria treballar més, fent una repartició per tal que no es trepitgin les iniciatives o intervencions respecte el nen.

El projecte que coordino n' és un bon exemple, Inserjove ofereix un acompanyament a la inserció sociolaboral. Molts dels joves són derivats pels SS.SS. al nostre servei, i fem coordinacions constants per tal de poder fer un seguiment acurat, sobretot amb joves en situació de risc d' exclusió o vulnerabilitat. Aquests acords ens permeten treballar totes les competències del jove. Tot allò que queda fora de l' abast, per falta de temps o atenció, ho treballem nosaltres a Inserjove i alhora SS.SS. ens fa el suport i assessorant en quant a deteccions i situacions noves dels casos. També ajuda el treball entre projectes que ens permet derivar joves o infants als diferents projectes de l' associació educativa. Per tant, és molt interessant aquesta coordinació en xarxa. Però sempre hem de tenir en compte quin és el paper de l' escola. Aquest tipus de treball en xarxa és eficient i permet arribar a tots els aspectes, però en el cas d’algunes escoles i tenint en compte el volum de nens i els continguts, aquest treball en xarxa a vegades es limita a allò més prioritari: coordinació amb altres especialistes o experts: SS.SS, psicopedagogs, psicòlegs, psiquiatres per tal de fer un traspàs d' informació i poder atendre millor les individualitats.

Allò més interessant, però, és el fet d' estar obert i crear més oportunitats, de conèixer, de saber, de reflexionar...

Treball digne!

Després d’anys de molta feina i poc reconeixement, a la fi, el personal vetllador  dels centres públics s'ha organitzat. Amb l' ajuda de CCOO es presentarà una llista i es convocaran eleccions per formar un comitè d'empresa. És una tasca difícil degut a la inestabilitat que provoca el fet que cada any entri a subhasta  l'organització d'aquest col.lectiu i es cedeixi la gestió a l' empresa que suposi menys cost al departament. Aquest fet, fa difícil les reivindicacions dels vetlladors/es, que han de treballar desvinculats de l' empresa que s'en encarrega, ja que aquesta  canvia constantment i no pot atendre mai els seus dubtes i/o demandes.  Els  meus ex-companys vetlladors segueixen ocupant llocs que no els pertoquen, fent d'educadors amb un sou de vetllador, acceptant responsabilitats que no els corresponen i sense els augments de sou pertinents de cada any. Per pròpia experiència, puc dir que es fa  difícil la comunicació amb l’empresa des de la contractació fins la finalització del contracte. Les empreses a càrrec no s' ocupen del personal; ni atenció, ni formació, ni compromís...

Tots aquests fets i molts d' altres han estat la raó per començar a organitzar-se i lluitar pels drets d' uns treballadors competents i compromesos amb la seva feina.Fruït d’ aquesta organització són la plataforma i les primeres Jornades per al Personal Vetllador en centres públics on s’ han creat grups de treball per a definir i començar a organitzar-se plegats.  Els meus ex-companys tenen tot el meu recolzament:

 

El personal “vetllador” dels centres educatius públics volem manifestar:

- Què la nostra feina diària permet que centenars d’alumnes amb diferents tipus de discapacitat puguin rebre la seva educació dins de l’escola ordinària.

- Que se'ns contracta per hores d'atenció directa a l'alumnat, sense cap hora de coordinació, preparació o formació.

- Que les nostres tasques no estan clarament especificades enlloc.

- Que al Departament d'Ensenyament no li preocupa gens la nostra situació i l'únic que l'interessa és que siguem una bona i barata mà d'obra.

- Que realitzem les mateixes tasques que el personal “auxiliar d'educació especial”, contractat directament pel Departament d'Ensenyament, però nosaltres som subcontractats a través d'una empresa privada.

- Que el nostre salari és molt inferior al que cobraríem de ser contractats directament pel Departament d'Ensenyament.

- Que no tenim dret a la formació ofertada pel Departament d'Ensenyament.

- Que el servei surt a concurs cada any, amb el què contínuament patim canvis organitzatius, de relació amb la nostra empresa, etc.

- Que la nostra salut laboral no es vigila pel Servei de Prevenció del Departament d'Ensenyament.