Vaig llegir un article que em va cridar l'atenció i em va agradar molt, ja que parlava sobre la formació dels mestres. L'article comentava que, com a mestres, tenim unes idees pròpies i individuals sobre què és l’educació ( ensenyament,matèries, avaluació, disciplina, relacions pedagògiques...),la societat( la personalitat humana,valors, criteri, prioritats...) i la cultura (situació del món, política, democràcia...)
Aquestes idees són fruit del bagatge propi i individual ( coneixements , creences, evidencies, experiències...) i les tenim interioritzades.És difícil doncs, canviar la concepció d’ aquestes idees ja assimilades. Cal iniciar un procès de resocialització i reaprenentatge.
Resocialitzar-se per tal de ser conscient del teu procés de socialització i replantejar-te’l durant la formació com a educador per evitar la reproducció de pràctiques no reflexionades.
Donava alguns consells per ajudar a la resocialització:
.Observació interior
.Presa de consciència del propi bagatge ideològic i cultural
.Intercanvi d’ opinions i experiències
.Contrastar amb les aportacions científiques.
.Donar importància a altres coneixements teòrics i/o pràctics no convencionals.
.Que les pràctiques estiguin ben planificades i supervisades.
Reaprendre per tal de ser conscient dels propis coneixements i replantejar-te la manera de transmetre’ls. No n’ hi ha prou amb saber-ne més que l’ alumne.
Cal reassimilar els coneixements propis de tal manera que l’infant els pugui contextualitzar i li siguin útils. Per aquesta raó cal tenir en compte les tres dimensions del saber: educativa, social i cultural,
ja que els continguts sense context no seran útils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada