M’ agrada la concepció que té l’ Alexandre Jollien de com ha de ser el mestre i l’ escola actual . A la conferència que va fer a Blanquerna, defineix la nostra professió com una responsabilitat bonica. "L’educació ideal ha de sortir del diàleg, però aquest, molts cops troba obstacles i això requereix un esforç."
El primer deure d’ un mestre és fer veure com d’ important és aquest esforç, fer veure què aporta l’educació i la culturització. La importància d’ exigir, de fer un esforç per a obtenir uns resultats. És a dir, la importància de la motivació i de conèixer els objectius i les necessitats. El diàleg, la confiança i l’exigència són la base d’ un bon educador.
Saber fer veure que s’ ha de seguir lluitant, trobar el mètode i les adaptacions necessàries per tal de poder fer-ho. Saber transmetre la idea de que cal ser conscient de les pròpies dificultats, demanar ajuda i promoure la col·laboració ( entre companys, educadors, família...)
Per tant, fer una reflexió i saber que, com diu en Jollien, cada esdeveniment pot ajudar a construir, a escollir allò que ens fa viure, a triar la vida.
Passejant pel parc fluvial del Besòs vaig llegir una frase, que decorativament, està escrita a la paret de la llera : "Viure es provar-ho infinites vegades"
ResponEliminaLlegint aquest text l'he recordat...