Imaginar

Aquests dies hem estat parlant molt de contes i rondalles. La seva funció és que l' infant posi en marxa la seva imaginació  recreant una història. Recordo els contes que escoltava quan era petita. Jo i el meu germà escoltàvem al tocadiscs contes i rondalles de tot tipus, narrades, cantades, amb mil personatges i rols atractius. Recordo sobretot les d'en Xesco boix, les de col.lecció "cuentacuentos"i les que ens narrava la meva tieta àvia. El fet  que la història fos narrada, ens permetia imaginar i tenir les imatges, mai vistes, de princeses, palaus, bruixes i nans.
Actualment, la imaginació i l' acte creatiu que permeten els contes  no es valora gaire. Les històries que arriben ara als nostres infants contenen sempre una part visual molt potent, actualment molts contes i rondalles són vistes a través de vídeos i pantalles digitals de tot tipus. Allò que abans era un acte auditiu que feia imaginar, és ara un acte més contemplatiu: contes plens de colors i imatges que limiten al nen a l'hora d'imaginar i recrear la seva pròpia visió de la història. No hi ha tant lloc per a la imaginació.
Molts infants, dibuixarien els personatges, tal i com els han vist dibuixats, no com els haurien pogut imaginar. El conte perd la seva funció si és narrat amb una part visual tant contundent? Deixem menys espais perquè els infants puguin imaginar? o senzillament la funció dels contes amb imatge i moviment és un altra?